Ali viu a través de la raó. Concep l’amor com un truc de presdigitación. Ha descobert com funciona, ho troba avorrit i totes les vegades que s’enamora desitja que aviat acabi. Té la mania de voler veure tot cremar. És la seva naturalesa. Viu amb la impossibilitat que crea i que ho destrueix.
Aran sent i creu. Per a ell no tot està perdut, viu malgrat el que li queda de l’amor. Accepta el constant canvi de la vida, encara que li dolgui. Dansa amb el cor, plora les penes i torna a confiar.
Arán i Ali tenen enfront d’ells la possibilitat del retrobament amb l’amor inconclús. Potser és la seva última oportunitat, l’últim instant per a tocar les seves mans per a decidir habitar el present i romandre en ell, per a oblidar per un moment que la vida és un passat continu impossible de retenir. És un viatge en el qual preval el desig que la impossibilitat acabi i tornin a creure.
- PORTA4 (2019)
